No te duermas

No pots dormir. Així va començar per a tots nosaltres quan, per diferents motius, érem insomnes.Potser tenies malsons (els déus saben que ara tots en tenim) o potser només tenies problemes que no et deixaven descansar de nit. Dimonis, potser senzillament prenies massa cafeïna. Tant se val. Fos el que fos, va arribar un punt en el qual dormir es va tornar una elecció en lloc d'una necessitat ...i després senzillament, va deixar d'estar a la llista de coses per fer. 

 I llavors, només llavors, vas notar aquell espetec.

Potser va ser un cop al clatell, potser et vas adormir conduint, potser... el fet es que estas aquí, i tota aquesta boira no et deixa marxar. I allò que notes. Passa per darrere teu quan no estas mirant, però el veus. Per la cueta de l'ull. Saps que ve a per tu, encara que no sapiguis que és. Vol tornar-te boig, ho notes, o potser la bogeria ja era dins teu des de fa temps?

Lluita, embogeix, fes el que puguis per salvar la teva vida i la dels que t'envolten (o no). Et cansaràs, més del que mai ho has estat, però escolta bé el que et dic: el somni ja no és una cosa bona, és un enemic declarat que et robarà la vitalitat i et farà vulnerable. No hi ha marxa enrere i, d'ara en endavant, només hi ha una regla que has de seguir per sobre de totes les coses.

Aguanta despert. No t'adormis.

 

Vine a aguantar despert el diumenge a les 10:30 a La Llanterna Teatre.